El passat cap de setmana, a les festes alternatives de Vallcarca em preguntava si hi ha festes no-alternatives a Vallcarca. Vaig assistir al Kaos a Vallcarca, però només sortir del metro vaig trobar un sound system, una activitat al carrer que pujava plena de gent, i al solar de darrere el concert de punk al qual em dirigia. Evidentment, l’ajuntament no era present, tot era organitzat per la comunitat que forma aquest barri. En el món de merda en el que vivim a vegades costa de recordar que aquestes coses encara passen, i hem de gaudir-les tot el que sigui possible.
Quan girava cap al solar del Kaos, ple de punks de totes les edats, NUL van començar a tocar les primeres notes. A partir de la gravació de l’EP de NUL havia imaginat un altre concepte de banda que no m’interessava, però en directe em van sorprendre molt. De fet, em van encantar. Ritmes ràpids, una veu rabiosa en català, samarretes de YOUTH AVOIDERS i STIFF LITTLE FINGERS… faltava una d’alguna banda de hardcore més ràpid i semblaria una declaració de les seves referències. No sé per què pensava que NUL sonava molt diferent, el dia que vaig escoltar l’EP devia estar molt creuat amb el món. Mea culpa, però ja ho he arreglat. Ara escolto la gravació en altres termes, i he de dir que m’agrada bastant. El cervell és increïble.
Després van tocar BABY JANE que amb el seu rollo punk-rocker més recent del “Surfing to hell” a mi em recorden a una versió molt juvenil i lo-fi dels SURFING SIRLES, però que en el seu inici del “Selecció natural” eren una metralleta d’hòsties molt fosques més a l’estil de KADENAZO. Aquesta barreja d’estils filtrats per un rock molt macarra és la bandera més identificativa dels seus concerts, amb versió dels RIP inclosa. Fins a on jo sé, no hi ha gaires bandes que es puguin assemblar ara mateix a Barcelona, però és una gran alegria veure que siguin tan actives i que una banda així existeixi.
ADDENDA els va precedir amb el seu power-violence, fastcore, digues-li com vulguis, però és una banda mítica ja de la ciutat que toquen a una velocitat que els hi deuen saltar tots els radars a la carretera. Fa poc han tret un disc (“No dir res”) on posen una mica el fre, arribant a un hardcore-punk encara molt ràpid, però fins i tot amb un punt metàl·lic. Sincerament, em sembla una passada. Bé, he de dir que volia parlar amb els meus amics, i encara que sonava com si t’arranquessin el cap cinquanta vegades per segon vaig prestar una atenció moderada. Sempre estic amb l’oïda atenta a la música, però després d’unes quantes cerveses fins i tot els més nerds del punk afluixem una mica la passió.
Finalment, HERETGIA van acabar el seu concert portant un stenchcore ben bèstia, i la gent va ballar, i la pols del solar va pujar i jo quasi m’ennuego, però érem tots feliços en un concert de punk en un solar de Vallcarca. Encara que tornis a casa com si haguessis estat en una pedrera a ple rendiment durant deu hores. HERETGIA és de les meves bandes preferides de la ciutat, però no em feu gaire cas que puc dir això d’unes quantes bandes. La passió pel soroll que hi ha a la ciutat comtal és de sobres coneguda, però curiosament el crust feia uns anys que no tenia una presència tan constant als concerts. Bé, no és que sigui una moda massiva, però juntament amb SAYÓN fan un bon club de fans d’AMEBIX i BOLT THROWER a parts iguals. A HERETGIA els havia vist el dia anterior al Rock N Trini, però igualment em van sonar fantàstics. Són excel·lents músics i és evident que estimen molt la música que fan. Per a qui no ho sàpiga tenen un casset boníssim editat en un segell local que està començant, Chaos Tribes Records.
Visca la llengua i la contracultura
no deixis que es perdi entre l’odi i l’amargura
visca la nostra història, el nostre present i futur
espero que mai oblidis d’on has vingut
Jo canto en català i jo canto amb accent
i m’hi sua la petxina el que pugui dir la gent
jo estimo Catalunya i l’estimo al 100%
però jo estimo Catalunya anarquista i independent!
Barres de les BABY JANE (a “Terra Lliure”)