He tornat a escoltar música en un MP3 per quatre senzilles raons: és fàcil, no pago, no col·laboro amb empreses fastigoses i no estic condicionat ni per algoritmes ni per catàlegs musicals que no contenen allò que m’agrada. La veritat és que no m’interessa gaire la música actual que surt per la ràdio o que omple estadis, i allò que em fascina està tot entre Bandcamp i els arxius personals de milers d’ordinadors. Si us soc sincer a vegades preferiria que no fos així per a no complicar-me tant la vida, però no és el cas.
La forma d’accedir aquests arxius crec que és de sobres coneguda, però ha quedat en l’oblit. En el meu cas utilitzo Nicotine+, un programa que actualitza el famós Soulseek on mai m’he trobat amb el problema de no faltar-me opcions per a obtenir una cançó. Descarrego allò que em ve de gust i ho traspasso al meu MP3. Tenim la sort que milers de persones comparteixen els seus discs durs plens de joies, on podem saltar de carpeta en carpeta i descobrir música basant-nos en el gust personal d’aquella persona. Hi ha qui té sistemes d’arxius perfectament ordenats amb carpetes i subcarpetes, on l’interès personal prima per sobre d’un sistema reglat i cadascú fa la seva. He trobat usuaris que generen estructures utilitzant noms d’artistes, que afegeixen un nivell superior per país, any o segell, o qui fa servir gèneres, subgèneres i tota una complexa tasca d’arxiu digital. És com obrir una petita finestra al gust personal d’algú.
A més, he descobert que l’ús de l’MP3 té qualitats inesperades. Vaig descarregar un àlbum que m’agrada molt, però, sense adonar-me’n, el vaig descarregar en FLAC. Aquest és un tipus d’arxiu que no té pèrdua de qualitat. Estem acostumats als MP3, que mantenen molt bé les propietats de l’àudio però vulguem o no han perdut des de l’original, ja que és un arxiu que s’ha comprimit. Sempre he sigut molt escèptic de quant es podria arribar a fer sentir aquest canvi, perquè l’MP3 comprimeix bé sense una gran pèrdua de qualitat, però us asseguro que vaig al·lucinar. Des d’aquell dia intento descarregar en FLAC alguns dels àlbums que més escolto per a gaudir de l’experiència amb un volum bastant més alt del recomanat. Això en un servei de streaming és impossible.
Hi haurà qui es pregunti d’on he tret un MP3 ja ben entrats en la dècada dels anys vint del segle XXI. Bé, encara que sembli una tecnologia arcaica és tan econòmica de produir que a les pàgines xineses de tecnologia (AliExpress/Temu) en venen de totes les formes i preus. El meu costava menys de 10€ i fa mesos que em fa un servei excepcional. Té unes característiques concretes que no m’agraden, però en general em funciona perfectament. En essència, és un lector de targetes micro SD amb pantalla, i ja m’he acostumat a les seves bondats i les seves mancances. La bateria dura moltíssim i puc escoltar tota la música que vull, no necessito res més. Els auriculars que utilitzo son els d’Apple amb entrada mini jack, ja que qualitat/preu em sembla la millor opció. Això sí, si feu servir auriculars de Bluetooth i compreu un MP3 de preu molt baix fixeu-vos en les característiques d’aquest Bluetooth: en el meu es talla la música constantment. Una altra opció, com recomanen a The Counterforce, és reciclar un iPod antic i fer un manteniment mínim que el deixa com nou. Amb aquest sistema t’assegures un sistema de música portàtil per a molts anys.
Sé que és difícil de convèncer a algú en l’era de l’streaming, però ja m’he adonat que serveix de ben poc intentar convèncer a la gent de coses com aquestes. El que sí que penso que és important és que tothom sàpiga que les alternatives existeixen, i així, potser el dia que Spotify torni a apujar preus o financin encara més empreses d’armes per a guerres genocides o contra nosaltres mateixos, sapiguem que podem fer-hi front de la forma més senzilla: deixant de pagar i tornant a compartir música en comunitat.